Detenció d’una companya a les proximitats del Mas Castelló el passat 16 de Setembre [CAT][CAS][ITA][FRA][ENG]

A continuació reproduïm el comunicat en diferents idiomes [CAT-CAS-ITA-FRA-ENG]de la companya que fou detenida el passat 16 de Setembre en el que explica el tracte proferit pels mossos d’esquadra i com ella va viure la situació en un context que ella enten com “repressió quotidiana al context de la lluita contra la MAT”

[CAT]

Repressió quotidiana al context de la lluita contra la M.A.T

Vaig ser aturada per la policia al camí de la gasolinera. El que per a mi va començar com un control d’identificació, es va convertir en la meva detenció degut a falses al·legacions per part de la policia, una nit de calabós, i enfrontar-me a un judici. El fet de no pertànyer a aquest territori va jugar un paper important al llarg de la confrontació, i va donar lloc a comentaris feixistes i violència policial.
Tan sols puc assumir que la raó que hi ha darrere d’aquesta detenció és dividir-nos i impedir la protesta local. Però no és local, és una lluita local que ens afecta totes, i per tant no ha de quedar-se en un grup reduït de persones que se’n sent responsable, sinó que ha de ser de totes aquelles que tinguin consciència social i ambiental
La resposta a la massiva intimidació policial i la repressió no pot ser retrocedir, sinó organitzar i donar suport més fortament a tots els nivells possibles.

Gràcies per tot el suport i la solidaritat que he rebut. Continuaré per donar-lo.

Memòria dels fets.

El 16.9.2013 al voltant de les 19h vaig prendre el camí de la gasolinera per a comprar unes begudes. Hi havia un control dels Mossos i em varen demanar la identificació. Els hi vaig entregar el meu passaport i em van dir que poses totes les meves coses al davant del cotxe. Després l’única agent dona em va voler escorcollar. Jo vaig preguntar el perquè, i ells em van dir “perquè som policies”. A la qual cosa jo vaig respondre que no era una raó. Em van escorcollar i em varen preguntar que estava fent allà i jo vaig respondre:”els hi he donat la meva identificació, no respondré les vostres preguntes”. En aquell moment ells estaven molt agressius. Un dels policies em va dir “Pren les teves coses i marxa!”. Jo sentia que ells no em volien deixar marxar, però havien de fer-ho. I vaig dir amb ironia “gràcies, és un detall de la vostra part!”. Llavors ell em va escopir a la cara, i jo el vaig escopir a ell. Immediatament després em va colpejar al cap. Vaig caure i tres policies es varen asseure a la meva espatlla, em van emmanillar, em van colpejar i el policia que m’havia escopit va dir: “ara sí que entens el català” i em van portar a comissaria. Allà li vaig dir a l’agent que feia els tràmits burocràtics que el seu col·lega m’havia colpejat i que per això volia el seu número de placa, però ella em va ignorar. Llavors em van tancar sense dir-me res. L’endemà van prendre les meves empremtes dactilars, fotos i em van interrogar, però em vaig negar a contestar. Al voltant del migdia em varen portar a jutjats i seguint les instruccions del meu advocat d’ofici només vaig contestar les preguntes del jutge. Després em van deixar anar a l’espera de judici, sembla que els policies van declarar al jutge que jo els havia colpejat a ells. Finalment em vaig posar en contacte amb l’advocat que dóna suport la lluita contra la M.A.T, qui s’encarregarà en un futur del procès.

[CAS][ITA][FRA][ENG]

CAST.

Represión cotidiana en el contexto de la lucha contra la M.A.T.

Fui parada por la policía en el camino de la gasolinera. Lo que para mi comenzó como un control de identificación, se convirtió en mi arresto debido a falsas alegaciones por parte de la policía, una noche en custodia, i el enfrentarme a un juicio. El hecho de no pertenecer a esta zona jugó un papel importante a lo largo de la confrontación, y dio lugar a comentarios fascistas y violencia policial.

Solo puedo asumir que la razón que esta por detrás de esta detención es dividirnos y mantener la protesta local. Pero no es local, es una lucha global que nos afecta a todxs, y por lo tanto no debe quedarse en un grupo pequeño de personas que se siente responsable, sino de todxs los que tienen una consciencia social y ambiental.

La respuesta a la masiva intimidación policial y represión no puede ser retroceder, sino organizar y apoyar mas fuertemente en todos los niveles posibles.

Gracias por todo el apoyo y la solidaridad que he recibido, continuaré para darlo.

Memoria de los hechos.

El 16.9.2013 alrededor de las 7pm tomé el camino de la gasolinera para comprar bebidas.Había un control de Mossos y me preguntaron por mi carnet de identidad. Les entregué mi pasaporte y me dijeron que pusiera todas mis cosas en el frente del coche, luego la unica agente mujer me quiso cachear. Yo pregunte por qué y ellos dijeron: “porque somos policías”. A lo que respondí que eso no es una razón. Me cachearon y me preguntaron que estaba haciendo allí y yo respondí:”les he dado mi identificación, no responderé a vuestras preguntas”. En ese momento ellos estaban muy agresivos. Uno de los policias dijo: “toma tus cosas y vete!” yo sentí que ellos no me querían dejar ir, pero tenían que hacerlo. Y dije en con ironía: “¡gracias!, ¡es muy bueno de vuestra parte!” Luego él me escupió en la cara y yo le escupí a él. Él inmediatamente después me golpeó la cabeza. Me caí y tres policías se sentaron en mi espalda, me esposaron, me golpearon y el policía que me escupió me dijo: “ahora entiendes catalán” y me llevaron a la comisaria. Allí le dije a la oficial que hizo los trámites burocráticos que su colega me había golpeado y por eso quería su número de placa, pero ella me ignoró. Luego me encerraron sin decirme nada. Al día siguiente tomaron mis huellas, fotos y me interrogaron, pero me negué a contestar. Alrededor del mediodía me llevaron a juzgados y siguiendo las instrucciones de mi abogado de oficio solo contesté las preguntas del juez. Me dejaron ir después del juicio, aparentemente los policías declararon ante el juez que yo les había golpeado a ellos. Luego me puse en contacto con el abogado que apoya la lucha contra la M.A.T., quien se encargara en un futuro del proceso.

…………………………………………………..

ITALIANO

Repressione quotidiana nel contesto della lotta contro la M.A.T.

Sono stata fermata dalla polizia sul sentiero che porta al benzinaio. Tutto e cominciato come quello che penso dovesse essere un controllo di documenti aleatorio, che mi ha portado ad essere detenuta con false accuse da parte della polizia, a passare una notte in custodia e a dover affrontare un processo. Il fatto che io non fossi di queste parti ha giocato un ruolo decisivo nello svolgimento del conflitto, che e degenerato fino a comportamenti fascisti e a violenze da parte della polizia.

Posso solo presumere che la ragione che si cela dietro questa repressione e quella di dividerci e di fare in modo che la protesta resti una questione “locale”. Ma non e locale, e una lotta globale che riguarda tutte e tutti, e che non dovrebbe essere combattuta solo da un piccolo gruppo di persone che si sentono responsabili, ma da tuttx quellx che hanno una coscienza sociale e ambientale.

La risposta a questa massiccia intimidazione da parte della polizia non dovrebbe essere una retrocessioneun’organizzazione e un supporto ancora più forti ad ogni livello possibile. Grazie per tutto il supporto e la solidarietà che mi avete dato, io sono ancora presa bene.

Memoria dei fatti

Il 16.09.2013 verso le 7 del pomeriggio stavo camminando lungo il sentiero che dalla Masia Occupata porta al benzinaio, per comprare qualcosa da bere. Sul sentiero c’era un posto di blocco dei Mossos (polizia catalana) che mi hanno chiesto i documenti. Gli ho dato il mio passaporto e loro mi hanno detto di mettere tutte le mie cose di fronte alla macchina, dopodichè l’unica poliziotta ha voluto perquisirmi. Io ho chiesto il perche e loro mi hanno risposto: “Perche siamo la polizia!”. Io ho ribattuto che questa non era una buona ragione. Loro mi hanno perquisita e mi hanno chiesto cosa ci facessi li, cosa ho risposto: “Vi ho dato il mio passaporto ma non rispondere alle vostre domande.” Da questo momento hanno cominciato a diventare molto agressivi. A un certo punto uno sbirro ha detto: “Prendi le tue cose e vai via!” Ho sentito che non volevano lasciarmi andare ma che erano costretti a farlo. Cosa ho detto ironicamente:”Oh grazie, siete cosa gentili!” A quel punto uno di loro mi ha sputato in faccia e io gli ho risputato. Immediatamente mi ha colpita alla testa, sono caduta e tre sbirri si sono seduti sulla mia schiena, mi hanno ammanettata, colpita e lo sbirro che mi aveva sputato  mi ha detto:”Adesso si che capisci catalano!” e mi hanno postata in questura. Ho detto ad un’agente che si occupava della buracrazia, che il suo collega mi aveva colpito e che volevo il suo numero di identificazione, ma mi ha ignorata. Dopo mi hanno chiusa in cella senza dirmi cosa stesse succedendo. Il giorno successivo hanno preso le mie impronte digitali, le impronte delle mani, mi hanno fatto delle foto, mi hanno fatto delle domande a cui ho rifiutato di rispondere. Verso mezzogiorno mi hanno portata in tribunale dove, seguendo le istruzioni dell’avvocato d’ufficio, ho risposto alle domande del giudice. Sono stata liberata dopo il processo, apparentemente gli sbirri hanno dichiarato che ero stata io a provocarli e colpirli, ecc..
Subito dopo mi sono messa in contatto con l’avvocato No Mat, che si occuperà del mio caso in futuro.

”””””””””’
FRA

Repression quotidienne dans le contexte dans la lutte NO MAT

J’ai ete arrêtee par la police sur le chemin de la station service. Ce qui a commence par ce que je croyais etre un simple contrôle d’identite s’est transforme en arrestation à partir de fausses accusations de la police, une nuit en cellule, et je dois maintenant faire face à un procès. Le fait que je ne soit pas du coin a joue un grand rôle au cours de la confrontation, et a abouti à des remarques fascistes et des violences policières.

Je ne peux que supposer que la motivation qui se cache derrière cette repression est celle de nous diviser et de faire en sorte que cette lutte reste une lutte locale. Mais elle n’est pas locale, il s’agit d’une lutte globale qui affecte chacun-e de nous et qui, au contraire, ne devrait pas être laissee à un petit groupe de gens qui se sentent responsables,mais chaque personne a une conscience sociale et environnementale.  

La reponse à apporter à la repression et aux intimidations massives de la police ne peut pas etre de faire un pas en arriêre, mais au contraire de nous organiser et de nous soutenir les un-e-s les autres à tous les niveaux possibles.

Merci pour tout le soutien et la solidarite que j’ai reçus, je continuerai à en donner.

Memoire des faits

Le 16.09.2013, autour de 19h00, je suis passee sur le chemin de la station service pour aller acheter quelque chose à boire. Sur ce chemin, il y avait un contrôle des Mossos (police catalane) qui m’ont demande mes papiers. Je leur ai donne mon passeport et ils m’ont dit de vider toutes mes affaires sur l’avant du vehicule, puis la seule femme flic a voulu me fouiller. J’ai demande pourquoi, et elle a dit : “parce qu’on est la police”. J’ai repondu que ce n’etait pas une raison. Ils m’ont fouillee et m’ont demande ce que je faisais, et j’ai repondu : “Je vous ai donne mes papiers, je ne repondrai pas à vos questions”. A partir de là, ils ont commence à devenir très agressifs. A un moment, un flic a dit “Prends tes affaires et tires-toi”. J’ai eu l’impression qu’ils ne voulaient pas me laisser partir, mais qu’ils y etaient obliges. J’ai dit ironiquement : “Merci ! C’est tellement gentil de votre part”. Il m’a crache au visage, alors je lui ai crache dessus en retour. Il m’a alors immediatement frappee dans la tête. Je suis tombee, et 3 flics se sont assis sur mon dos, m’ont menottee, frappee, et le flic qui m’avait crache dessus a dit : “Maintenant tu comprends le catalan”, et ils m’ont emmene au poste. Une fois là-bas, j’ai dit à l’officier qui faisait les papiers bureaucratiques que son collègue m’avait frappee et que je voulais son numero d’identification, mais elle m’a ignoree. Puis ils m’ont enfermee sans rien me dire de ce qui allait se passer. Le jour suivant, ils ont pris les empreintes de mes doigts et de mes mains, m’ont photografiee et interrogee, mais j’ai refuse de dire quoi que ce soit. Autour de midi, ils m’ont transferee à la cour et – suivant les “instructions” de mon avocat commis d’office – j’ai repondu aux questions du juge. J’ai ensuite ete attente, en attente d’un procès. Apparemment, les flics ont dit au juge que c’est moi qui les avait provoques et agresses, etc… J’ai ensuite pris contact avec l’avocat NO MAT, qui s’occupera de mon cas pour les procedures à venir avec la cour.

ENGLISH

Everyday represion in the context of “No M.A.T.”
I was stopped by the police on the path to the gas station. What started as what I thought was a random ID check turned into me being arrested due to false alegations by the police, a night in custody and me now facing a trial. The fact that I was not from this area played a big role throughout the confrontation, and resulted in fascist remarks and police violenle.

I can only assume that the reason behind this repression is to divided us and to keep the protest local. But it isn´t local, it is a global struggle that affects us all and there for shouldn´t be left to adress by a small group of people that feels responsible, but by anyone with a social and enviromental conscience.

The answer to massive police intimidation and repression can not be to back down, but to organize and support more strongly on any possible level.

Thank you for all the support and solidarity I have recived, I will continue to give it.

Memory protocol.

On the 16.9.2013 at around 7 p.m. I took the road to the gas station to buy drinks. There was a Mosso control and they asked for my ID. I gave them my passport and they told me to put all my stuff on the front of the car, then the only female officer wanted to search me. I asked why and they said: “because we are police”. I said that´s no reason. They searched me and asked me what I was doing there and i replied: “I gave my ID, I will not answer your questions”. Form this moment on they were very aggressive. At some point one cop said: “take yours things and go” I felt that he didn´t want to let me go, but had to. I said in an ironic way: “thank you! That´s so nice of you!” Then he spat in my face and I spat right back. He then inmediately punched me in the head. I fell down and 3 cops sat on my back, handcuffed me, punched me and the cop who spat in my face said: “now you underestand catalan” and they took me to the station. There I told the officer who did the bureancracy that her colleague had hit me  and that I wante his identification number, but she ignored me. Then they locked me up without telling me what´s going on. The next day they took my finger hand points, my photos, questioned me but I refused to say anything. Around noon they took me to the court and following my public lawyer “instructions”. I answered the judges questions. I was let go until my trial – apparently the cops told the judge I had kicked and punched them, etc.- I then got in contact  with the lawyer who support the struggle against the M.A.T., who will take care of the future proceedings with the court.