Crònica del setge policial

Fellines és un nucli urbà de menys de 4 cases habitades, però compta amb més de mitja dotzena de cases disseminades pels seus entorns.
L’acampada de resistència activa contra la mat i el mon que la necessita, va començar en un bosc entre aquestes cases i des dels primers dies la presència de patrulles de Mossos era constant, però es reduïa al pas de patrulles i alguna furgoneta en actitud provocadora, que es dedicaven a agafar matricules dels cotxes allí aparcats.

És però des del dia del primer acte public, dissabte dia 31, una simple caminada pel bosc convocada a Cervià de Ter quan es va presenciar una dotació d’entre 6 i 10 furgons de la polèmica BRIMO, antiavalots molt poc brillants i fora de lloc, provinents de Sabadell, els quals van bloquejar tota possibilitat d’accedir als camins en direcció cap al bosc, lo que va derivar en un tall de carretera.
Tot en col·laboració amb varis tot-terreny dels Mossos de Girona, uniformats i de paisa, mes antiavalots , fins i tot un helicòpter de la policia i pel que sembla policies en motocicleta de muntanya patrullant per la nit. Així, es va establir un pesat dispositiu, exageradament major numericament als participants de l’acampada, fent punts de control als voltants de l’acampada durant varies hores cada dia, identificant a passejants i ciclistes i mantenint un setge policial que dura fins avui mateix.

L’okupació del mas Castelló no ha fet més que incrementar la pressió, de fet des del primer dia hi van haver, pel que ens semblava a nosaltres, dos intents de desallotjament del Mas, tot i que al final va resultar que l’arrendatari dels camps circumdants del Mas pretenia accedir-hi i enlloc de posar-se en contacte amb els ocupants va venir escoltat per dos equips d’antiavalots xulos i provocadors que no van dubtar en disparar pilotes o be salves i tirar pedres als defensors de les barricades, mentres el pesat tractor les desmuntava lentament.

En aquesta situació un grup de solidaris amb la okupació van fer una acció de desobediència induïda al peatge de l’AP-7 a Orriols, fent difusió, aixecant les barreres i invitant a no pagar el peatge…
Va desembocar en una persecució, o segons ells, en una cacera camp-a-través que va resultar amb 11 retinguts que van ser traslladats dins dels furgons fins un lloc mes segur, pel que semblava que havien estat detinguts.

En definitiva; desproporcionat dispositiu policial que més que prevenir el sabotatge, de torres o maquines destructores, l’única intenció que té és ofegar, desgastar i esgotar a través dels seguiments, controls i requisaments continus, deslegitimitzar i criminalitzar l’única flama de moviment, que es resisteix al fet gairebé imposat de que la Línia de Molt Alta Tensió  ja no es pot aturar, que ja no hi ha res a fer i que continua actuant en direcció a aturar les obres. Apart sembla que persegueixin l’objectiu de impedir, a través de la por i el control, que certa gent que en aquestes contrades no estan acostumats a tanta presència policial, s’impliqui per poc que sigui.
Les despeses d’aquest dispositiu són intolerables i promouen que els pressupostos repressius del l’any pròxim augmentin encara més.

Des de l’acampada defensem la nostra posició insistent en contra de la MAT, contra els cossos policials que defensen qualsevol de les imposicions i en contra del govern, els opressors del mateix poble que els vota i contra tot el que en la seva mesura sustenta aquesta estructura. Defensem i incitem a les habitants d’aquest mon en degradació que no s’oblidin del territori que ens permet viure, que tots juntes podem crear una resistència popular capaç de aturar, encara que no sigui imminentment, qualsevol imposició del poder.

Mas Castelló (desalojada) contra la MAT